Mireia Sánchez
Blog artístic
Projectes Artístics
Projecte Cindy Sherman
Ens vam inspirar en l’estil i la manera de treballar de Cindy Sherman per crear una sèrie de fotografies amb una intenció crítica i reivindicativa. A partir de la seva manera de construir personatges i escenes, vam voler representar i denunciar diferents situacions socials, especialment relacionades amb el masclisme, els estereotips de gènere i el paper de la dona dins la societat.
Qui és Cindy Sherman?
Cindy Sherman és una artista i fotògrafa nord-americana coneguda pels seus autoretrats. A les seves obres, es disfressa i interpreta diferents personatges utilitzant maquillatge, roba i escenaris. Les seves fotografies critiquen els estereotips de gènere i la representació de la dona als mitjans. Una de les seves sèries més famoses és Untitled Film Stills. És considerada una de les artistes més importants de la fotografia contemporània.
Moodboards
Resultat del meu treball
Vaig optar per destacar aquestes tres característiques: l'exagerada, l'executiva vulnerable i finalment, la lluitadora.
 |  |  |
|---|
Justificació dels estereotips
Exagerada Executiva vulnerable Lluitadora
L’estereotip que presenta les dones com a “exagerades” emocionalment prové de societats patriarcals i s’ha reforçat històricament a través de la cultura, els mitjans i fins i tot la medicina. Aquesta idea beneficia les estructures de poder dominades pels homes, ja que desacredita les emocions femenines i reforça la imatge dels homes com a més racionals i objectius. Com a conseqüència, moltes dones acaben dubtant de les seves pròpies emocions, minimitzant-les per evitar ser jutjades, fet que pot afectar la seva autoestima i salut mental. Tot i això, qüestionar aquests rols i expressar les emocions amb llibertat és essencial per construir una societat més igualitària i autèntica.
Aquest estereotip es basa en la idea que el lideratge ha d’estar associat a la racionalitat, el control i la fredor, qualitats que històricament s’han atribuït als homes. Per això, quan una dona en una posició de poder mostra emocions o vulnerabilitat, sovint és percebuda com menys professional o menys competent, creant un doble estàndard clar respecte als homes. Aquesta pressió obliga moltes dones executives a reprimir part de la seva personalitat i emocions per encaixar en un model de lideratge molt exigent i masculinitzat. Tot i això, mostrar sensibilitat i autenticitat també pot desafiar aquests estereotips i obrir el camí cap a una visió del lideratge més humana, inclusiva i real.
Aquest estereotip s’ha construït a partir de la combinació de normes patriarcals i narratives culturals sobre el mèrit i el lideratge. Històricament, els homes han tingut un accés més fàcil als espais professionals i de poder, mentre que les dones han hagut de demostrar de manera constant la seva competència per poder-hi accedir en igualtat de condicions. Tot i que sovint es celebra la figura de la “dona lluitadora”, aquesta representació tendeix a ser simbòlica i individualitzada, sense qüestionar les estructures de poder que mantenen les desigualtats. Així, es construeix un relat de superació personal que amaga les barreres sistèmiques i fa semblar que l’èxit depèn únicament de l’esforç individual.